Insubmissió a la LOMCE: la resistència activa de les escoles

Nombrosos centres educatius a Catalunya s’estan declarant insubmissos a la LOMCE mitjançant votació en els respectius Consells escolars. En el nostre districte de l’Eixample, per exemple, l‘escola Fort Pienc ho ha fet aquest 22 de maig.

S’argumenten els següents motius:

a)      va contra el model d’immersió lingüística del català,

b)      atempta el dret de participació democràtica de les famílies, professorat i alumnes en el govern dels centres,

c)      obliga a triar entre l’assignatura de religió catòlica o una altra,

d)      canvia radicalment els criteris de concertació de l’Ensenyament amb els centres privat,

e)      rescabala a la Generalitat més competències sobre el currículum.

Què més podem fer ara en les nostres escoles per resistir activament l’aplicació de la LOMCE? En base a les recomanacions del  manual de la FaPaC, la Xarxa d’escoles Insubmisses i la Fundació Jaume Bofill:

1/ DEMOCRÀCIA. Mantenir la participació de les famílies i els mestres en el govern del centres.  Això significa que els equips directius apliquin un lideratge democràtic i  assumeixin com a vinculants els acords votats en els Consells Escolars.

2/ INNOVACIÓ. Generar  els propis  recursos educatius i deixar d’utilitzar els llibres de text que les editorials publicaran amb els continguts de la LOMCE. En substitució dels llibres els claustres de professors i mestres poden desenvolupar els seus propis  projectes i continguts educatius mantenint l’Ensenyament per competències, la immersió lingüística i el desenvolupament del pensament crític.

3/ SISTEMA D’AVALUACIÓ ALTERNATIU AL DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: crear plans individualitzats per cada centre adaptats a les pròpies característiques. Aquest sistema d’autoavaluació substituiria a les actuals proves de competències bàsiques que promouen la competitivitat entre centres educatius i les llistes de rànquings. Com que el professorat no pot negar-se a passar la prova, hem de ser les famílies que ens oposem a que els nostres fills i filles facin aquestes proves sense incidència acadèmica.

Les famílies, els i les docents i els equips directiu ens podem posar d’acord, centre per centre, en millorar el vincle escola-família i crear els nostres propis recursos i Projectes educatius. Uns Projectes educatius propis a cada centre amb una participación activa de les famílies han de permetre resistir la influència negativa que sobre l’èxit escolar i el canvi de valors que representa la LOMCE.

Declaració_Insubmissió_LOMCE de l’escola Fort Pienc  (22/05/14)

 

La LOMCE que arriba: 4 conseqüències des del curs 2014-15

El curs vinent s’introduirà la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) del ministre Wert.  A primària la LOMCE (LOMQE en català) començarà a aplicar-se en els cursos  1r, 3r i 5è, i es deixarà 2n, 4t i 6è pel curs següent (calendari)

Què suposa aquesta nova llei d’Ensenyament? Es pot resumir principalment en quatre tipus de conseqüències:

1/ L’Ensenyament deixa de ser un dret i passa a ser un servei que no és obligatori que sigui garantit per les administracions públiques.

No serà obligatori garantir una plaça d’ensenyament públic , ni tant sols que hi hagi sempre centres públics per a les etapes  d’Infantil, Batxillerat  i Formació Professional .  Aquest fet fa que l’Ensenyament deixi de ser considerat un dret i passi a ser un servei que pugui ser explotat per interessos privats. Els alumnes seran beneficiaris d’aquest servei.

Es milloren les condicions pels concerts a centres privats, fins i tot als que segreguen alumnes per sexe, i els facilita la transferència de diners públics. Es permet construir edificis amb diners públics per ser posteriorment cedits a empreses i organitzacions .

2/ No caldrà tenir en compte les famílies per res que sigui important en els centres educatius.

Els  Consells Escolars, màxims òrgans de govern dels centres educatius i que compten amb una representació dels pares i mares, deixaran de tenir cap dret a decidir en res i seran purament consultius.

Les direccions seran escollides per l’administració i assumiran tot el poder en la gestió i en l’orientació del Projecte Educatiu del Centre.

3/ S’afavoreix la segregació dels alumnes dins els centres i entre els centres.

S’aplicaran proves de revàlida entre els alumnes i es faran llistes públiques dels resultats dels centres.  Aquesta metodologia orienta l’Ensenyament cap a la memorització de continguts per preparar les proves i abandona l’aprenentatge per competències. A secundària s’orientaran els alumnes amb perfils més acadèmics cap a la Universitat i els altres amb altres capacitats cap a una formació professional devaluada. La Formació Professional passa a ser considerada un itinerari de segon ordre.

Les llistes públiques de resultats dels centres i premiar amb més recursos els centres amb més puntuació incrementarà més la diferència entre centres,  és a dir, aquest sistema afavorirà a alguns centres a costa de perjudicar-ne d’altres. Les conseqüències previsibles seran la segregació de la població escolar i, per tant, l’increment de les diferències entre classes socials en la ciutadania.

4/ Menys català, més religió i imposició del temari per part del Govern central.

La reorganització del currículum farà que el català deixi de tenir la importància que te ara, s’hi dedicaran menys hores lectives i deixa de ser necessàriament vehicular.  La religió augmenta de presència i tindrà més importància, la música desapareix com assignatura i els temaris de les assignatures principals (troncals) vindran definits des del Govern central  (assignatures de primària)

L’aplicació de la LOMCE significa la pèrdua de l’Ensenyament com a dret de les persones per passar a ser un servei  del qual en serem beneficiaris;  les famílies no tindrem res a dir en l’organització i orientació educativa del centre;  hi haurà més segregació dels alumnes i dels centres afavorint la desigualtat social;  s’aprendrà menys català, desapareixerà la música, hi haurà més religió i els alumnes hauran d’aprendre els continguts que vinguin dictats des del Govern central.

 

Enllaços:

Espai LOMCE de FaPaC (amb  presentacions, articles, agenda, etc.)

Article  “Las 10 claves de la LOMCE” (eitb, 10/10/2013)

Presentació sobre la LOMCE de “Soy pública”

Xarxa d’escoles insubmises a la LOMCE

Vídeo/presentació sobre mesures de resistència la LOMCE (Xarxa d’escoles insubmises)

Manual de resistència  a la LOMCE publicada per FaPaC

 

 

Les AMPA de l’Eixample en el 1er Fòrum de les famílies de Famílies amb Veu (Fundació Jaume Bofill)

Eva Espuña de l’escola Ferran Sunyer explicant el seu projecte “Procés participatiu en el pla d’acollida”

Les AMPA de l’Eixample hem participat aquest dissabte 25 de març en el 1er Fòrum de les Famílies de Famílies amb Veu de la Fundació Jaume Bofill.

La primera part del Fòrum ha consistit en 5 tallers sobre diferents temàtiques, en 4 hem participat AMPAs del’Eixample: escola dels Encants (L’escola viva), escola la Concepció (Pares voluntaris a extraescolar), escola Ferran Sunyer (Procés participatiu pel pla d’acollida) i l’escola Fort Pienc en nom de tota la Xarxa (Mapa Escolar de l’Eixample), en aquest darrer cas en substitució d’AFA l’Univers (programa).

La segona part del Fòrum ha consistit en la presentació del  llibre blanc sobre la participació de les famílies i la lectura del seu decàleg. Aquest estudi presenta les conclusions de la investigació que durant dos anys ha fet Famílies amb Veu (enquestes, entrevistes, fòrums, reunions…).

La participació de les AMPA de l’Eixample en el 1er Fòrum de les famílies és una mostra més que les mares i pares aspirem a intervenir cada vagada més en el sistema educatiu; una intervenció que no consisteix només en oferir serveis a les famílies, si no en cooperar més estretament amb mestres i professorat en els processos d’aprenentatge dels nostres fills i filles i en la definició dels models educatius.

Enllaços:

Clicant aquí podeu veure més fotos

Notícia a El Periódico (25/03/2013)

Enllaç a “El llibre Blanc de la participació de les famílies a l’escola” en PDF

Si voleu  exemplars en paper del llibre blanc, la comanda aquí

Els “bolets” de l’Eixample en el Fòrum de les Famíles de la Fundació Jaume Bofill

Aquest dissabte 24 de maig les AMPA de l’Eixample participem en un dels tallers del Fòrum de les famílies organitzat per Famílies amb Veu de la Fundació Jaume Bofill. En aquest acte presentem el nostre estudi sobre l’escolarització a l’Eixample de Barcelona, el Mapa Escolar de l’Eixample, i expliquem com el vam elaborar.

Aquest estudi és un reflex de la situació escolar del districte de l’Eixample de Barcelona fet exclusivament amb la participació de mares i pares de la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample, utilitzant dades oficials, a partir del treball cooperatiu i amb l’ús de les eines digitals. La proliferació dels “bolets” en el nostre districte i la manca de resposta a aquesta situació per part del Consorci d’Educació de Barcelona ens ha portat a investigar quina és la realitat de l’escolarització a l’Eixample.

 

Els bolets: una malaltia crònica

Des del curs 2007-2008, el Consorci d’Ensenyament obliga a centres públics a augmentar en un grup de més a P3, un grup per sobre del nombre de línies i la capacitat estructural de l’escola. Això es fa per col·locar l’increment de demanda de places públiques que hi ha en el nostre districte els darrers anys. Aquesta mesura, que havia de ser excepcional segons el Consorci, s’està utilitzant gairebé cada any, en 7 escoles els darrers 8 anys. El proper curs 20014-15 li toca a l’escola Llorers.

Les conseqüències dels bolets són: pèrdua d’aules d’especialitat (música, anglès, plàstica…), sobresaturació dels patis, utilització com aules espais poc adequats per l’aprenentatge (ventilació deficient, manca de llum, dificultat d’accés), reordenació forçada dels espais, etc.

 

El Mapa Escolar de l’Eixample: un estudi rigorós de la realitat escolar en el nostre districte

El Mapa Escolar de l’Eixample és el recull de les dades oficials de matriculació escolar i d’evolució demogràfica i el seu anàlisi. Amb aquest estudi podem veure l’evolució de la demanda de places escolars públiques i concertades en el nostre districte i fer una previsió de necessitats pels propers anys. Les conclusions a les que hem arribat és que cal augmentar les places escolar públiques a l’Eixample obrint 3 noves escoles bressols, dos escoles d’infantil i primària i dos instituts.

 

Enllaços

La presentació en Prezi

Informe “Mapa Escolar de l’Eixample“

Nota de premsa del dia de la presentació a l’escola Els Llorers (25/03/2014)

En el bloc de les AMPA de l’Eixample post sobre la presentació de l’informe del Mapa escolar de l’Eixample

Vídeo: entrevista al programa CONNEXIÓBCN de Btv

#10A Jornada Reivindicativa Dia “R” a l’escola Fructuós Gelabert

Xerrada AMPA Ramon Llull: “Cap a on va l’educació al nostre país?”

L’AMPA de l’Escola Ramon Llull convida a tota la comunitat educactiva del Districte de l’Eixample i de tota Barcelona a la xerrada “Cap a on va l´educació al nostre país?”, a càrrec del Dr. Enric Prats. Tindrà lloc el dijous 3 d’abril a les 18:30h, a la sala del teatre de la mateixa Escola Ramon Llull.

“Tot i ser històricament líder en pedagogia, l’escola catalana es troba en greus problemes, bé per qüestions polítiques, tant internes com externes, com pels dubtes de quin és el model a seguir. Enric Prats recull les principals claus del debat referent al model educatiu i ens els presenta, per a que sabem amb que ens trobem… i el que ens podem trobar, nosaltres i els nostres fills”

Les AMPAs de l’Eixample reclamen dues escoles i dos instituts per donar resposta al dèficit de places públiques

La Xarxa d’AMPAs de Centres Educatius Públics de l’Eixample reclama més places d’escola bressol municipal, dues noves escoles d’infantil i primària i dos instituts per donar resposta al dèficit crònic en l’oferta d’ensenyament públic que pateix el Districte. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que han presentat aquesta tarda a l’escola Els Llorers de Barcelona les 19 AMPAS que formen part d’aquesta coordinadora. Les associacions de famílies també demanen corregir el desequilibri entre oferta pública i concertada

L’estudi demostra amb dades oficials que la demanda creixent de places durant aquests últims anys no s’ha vist acompanyada d’una oferta propocional. A més, l’informe evidencia el desequilibri que hi ha entre l’oferta de places en escoles concertades i les disponibles als centres públics. Amb totes les places ocupades, i segons dades oficials del 2013, l’escola pública del Districte escolaritza només el 38,2 per cent dels infants de P3 (al conjunt de Barcelona aquest percentatge és del 45,9 per cent) i el 25,8 per cent de l’alumnat de 1r d’ESO (a tota la ciutat és del 37,6 per cent). La resta de l’oferta és concertada.

En escola bressol, l’oferta pública és menor que la demanda existent, i aquest curs no hi ha cap plaça pública lliure de 0 a 3 anys al Districte, tot i l’augment de ràtio que s’ha aplicat. Per això, la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample reclama a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona que construeixi les escoles bressol planificades, entre elles una a la zona d’influència de la plaça de les Gl ries (com recull el Compromís per Glòries signat per l’Ajuntament el 2007), una a l’espai que deixarà lliure el trasllat de la presó Model i una altra a l’espai Bingo Billares, a la confluència entre Nàpols i Gran Via.

Pel que fa a infantil i primària, es constata un augment permanent de la demanda d’escola pública en els darrers set anys, gairebé al mateix ritme que baixa la sol·licitud en la concertada. De les 535 sol·licituds per a 550 places públiques del curs 2006-07 s’ha passat a 768 demandes per a un sistema que el curs 2013-14 només disposava d’una oferta inicial de 600, que es va ampliar fins a 675 amb mesures excepcionals com són l’augment d’alumnes a cada classe (increment de ràtios) i la creació de grups extraordinaris (els anomenats “bolets”). Això ha condemnat les escoles públiques de l’Eixample a patir any rere any aquestes excepcionalitats, que generen una enorme distorsió als centres i la consegüent manca d’espais comuns com ara menjadors, biblioteques o aules de música i d’informàtica. Per això, la Xarxa demana la construcció de dos centres d’infantil i primària al Districte a les zones menys cobertes per la pública, com són el barri de la Sagrada Família i el de Sant Antoni.

En secundària, el nombre de places als instituts públics també és insuficient. Si tots els alumnes que cursen 6è de Primària en escoles públiques del Districte vulguessin fer la secundària en els centres de titularitat pública que tenen adscrits no ho podrien fer. Una quarta part, és a dir, un 25 per cent, no disposaria de plaça. Aquest desequilibri entre oferta i demanda porta moltes famílies a optar per instituts concertats, on sí que troben una plaça. És per això que, les AMPAS de l’Eixample reclamen l’inici immediat del nou institut a l’espai Germanetes i que es recuperi, també de forma imminent, el projecte de l’IES Angeleta Ferrer, que ja té solar reservat al carrer Marina i projecte executiu fet.

La Xarxa d’AMPAS de l’Eixample de Barcelona agrupa 13 associacions de mares i pares d’alumnes de Centres d’Educació Infantil i Primària, 4 d’Educació Secundària Obligatòria i 2 d’Escoles Bressol Municipals. La Xarxa va néixer fa 5 anys amb l’objectiu de compartir informació i experiències, posar en marxa activitats, coordinar accions, lluitar contra la segregació escolar, reflexionar i proposar millores, i treballar per una escola pública, de qualitat, inclusiva i laica.

Enllaç a l’informe “Mapa Escolar de l’Eixample“

Enllaç a la nota de premsa

Vídeo: entrevista al programa CONNEXIÓBCN de Btv

Més informació i contacte a: ampaeixample@gmail.com

 

La Xarxa d’AMPAs de l’Eixample presentarà dimarts el seu informe d’escolaritat al districte

El proper 25 de març a les 18:30 hores, a l’escola Els Llorers (avinguda Roma 106), la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample de Barcelona presenta un estudi fet amb dades oficials que posa de manifest el dèficit de places d’escola pública que existeix al Districte en tots els nivells, des d’escola bressol fins a secundària.

La Xarxa d’AMPAs de l’Eixample de Barcelona agrupa 13 associacions de mares i pares d’alumnes de Centres d’Educació Infantil i Primària, 4 d’Educació Secundària Obligatòria i 2 d’Escoles Bressol Municipals. La Xarxa va néixer fa 5 anys amb l’objectiu de compartir informació i experiències, posar en marxa activitats, coordinar accions, lluitar contra la segregació escolar, reflexionar i proposar millores, i treballar per una escola pública, de qualitat, inclusiva i laica.

Tota la comunitat educativa  hi és convidada a participar d’aquesta presentació del “Mapa Escolar de l’Eixample” que coincideix amb la setmana de lluita per l’educació pública que mobilitzarà famílies, alumnes, mestres i treballadores de l’ensenyament entre els dies 24 i 29 d’aquest mes.  Per a més informació sobre l’informe i la presentació del dia 25 podeu contactar amb ampaeixample@gmail.com

Enguany, la primavera arriba groga a l’Eixample!!!

Nosaltres també volem decidir… #9MDretADecidirEscola

Matí de concentració a la Plaça Sant Jaume. Mig miler de persones s’han aplegat davant del Palau de la Generalitat convocades per la FaPaC i per les famílies d’escoles tancades o amenaçades amb eliminacions de línies.

Al manifest de la concentració es denuncia que després de quatres cursos de permanents retallades i agressions a l’escola pública catalana, sembla que no hi ha aturador possible. Les famílies diuen que ha arribat el moment de dir que ja n’hi ha prou i el Departament ha de saber que ja ha passat de bon tros allò que és admissible.

Des de la FaPaC es demana obrir la preinscripció i oferir l’oferta de tots els grups que existeixen ara mateix per tal que siguin les famílies qui decideixin on s’han de produir les reduccions justificades per la davallada demogràfica. La demografia no pot ser una excusa per tancar escoles públiques, i més si tenim present que l’oferta de les escoles concertades també sufragades amb fons públics segueix un ritme diferent: s’oferta tot el que existeix actualment i si alguna línia no té alumnat es cancel·la el concert d’aquesta línia un cop passat el període de matrícula, sobre el mes de juny.

S’exigeix un tracte igualitari per a tots els centres, i que siguem capaços d’aprofitar la davallada demogràfica per millorar la qualitat de l’escola gràcies a unes ràtios més baixes.

D’altra banda, s’ha denunciat el fet que molts ajuntaments no han defensat prou les escoles de les seves poblacions quan la pública és l’única que garanteix l’escolarització de tots els seus infants, en el moment que han omès l’oferta d’algunes línies i han accedit a jugar el joc del Departament.

Aquí podeu veure un petit vídeo del començament de la concentració, marcada per crits de Rigau dimissió!!! Cap escola es tanca!!! Vull anar amb el meu germà!!!